L'entrevista a Guille Milkyway: amor i política amb La Casa Azul

Ja tenim aquí un nou programa, on estrenem el nou senzill de Rosa-Luxemburg i parlem de la banda Nouvelle Vague.

Però bona part del programa està dedicada al nou treball de La Casa Azul, La Polinesia Meridional. Per això entrevistem al seu líder, al seu creador, al Guille Milkyway, que ens parla de les noves cançons, de les seves sensacions, del Goya que va guanyar l'any passat, de la situació política i també de la musical...

Escolteu les sàvies paraules del Guille Milkyway, qui millor que un dels estàndards de la música pop espanyola per parlar de música. Un melòman, per damunt de tot.

Part 1/2:

Part 2/2:

El micro-mecenatge canvia l'ordre de la indústria discogràfica

La crisi econòmica que viu la indústria de la música a casa nostra ha provocat la temible situació amb la que fa anys ens amenacen els poderosos: “Hi haurà un dia que les discogràfiques no confiaran en els artistes, i no els recolzaran a treure més discos”. Aquest dia ha arribat, i avui comptades són les vegades que una gran discogràfica s’anima a invertir en l’edició d’un disc que molt probablement no serà rendible.

Si gravar un disc costa pel cap baix uns 20.000 euros i els discos ja no es venen, quina alternativa hi ha? No gravar-ne i dedicar-nos només a generar concerts? Gravar àlbums amb una producció mediocre per sortir del pas? O potser cercar maneres per recaptar aquests diners pels artistes i que puguin satisfer les nostres incansables orelles?

Aquesta última opció és la que deuen haver pensat des de Verkami, una pàgina web que practica el micro-mecenatge.  Els artistes que desitgin gravar un disc i no tinguin diners per a fer-ho, poden demanar la col·laboració econòmica del seu públic a través d’aquest projecte. El públic, a canvi de la seva inversió, rebrà compensacions com el disc firmat o un concert exclusiu. Fins i tot sopars amb la banda, o un passi per a tota la gira de concerts.

“La gent espera una oportunitat per a recompensar l’artista per allò que li ha donat”, ens diu l’Albert Freixas (Indies i Cowboys, 19 de novembre) guitarrista d’IX, una banda que ha participat amb èxit a Verkami. Gràcies a aquesta iniciativa han obtingut en qüestió de dies els 5.000 euros que demanaven per finançar seu proper treball, una quarta part del total de diners que necessiten. “Estàs pagant perquè un projecte surti endavant, i et sents partícip com a fan del grup, com amic, quasi com a germà. I això és bonic”.

Han sorgit d’altres projectes similars com Lanzanos.com o AUAMusic, que uneix aquesta idea amb una discogràfica que recolza els projectes de mecenatge més reeixits. Artistes com Cesk Freixas, Canteca de Macao, Jero Romero (ex-The Sunday Drivers) o els propis IX ja han utilitzat aquesta nova forma de llançar discos, alterant l’ordre natural de la indústria discogràfica i donant, un cop més, el poder als artistes i als seus consumidors.

Ves oblidant anar a la botiga per comprar el nou disc del teu artista preferit. Si vols que surti a la venda, hauràs d’ajudar-lo a fer-ho possible. El crowdfunding té un llarg camí per endavant, i a nosaltres això ens fa feliços. Quan es tanca una porta, se n’obre una altra.

L'entrevista a Zahara: la catarsi feta música

Després d'un any i mig des de la seva última visita pel programa, la Zahara ens torna a parlar amb màxima sinceritat sobre el seu nou i revelador treball, La Pareja Tóxica.

Una sorpresa per aquells qui no la coneixen prou i s'havien quedat amb la seva dolça faceta anterior, però la prova evident de la seva personalitat per aquells qui sabem prou bé què això és el que realment vol fer Zahara.

Independència discogràfica de la mà de Music Bus, lletres crues, melodies fosques, producció de Ricky Falkner, composició amb Sergio Sastre, gravació a La Casa Murada... tot encaixa perquè sigui radicalment diferent a tot l'anterior. Ens parla de tristesa, de toxicitat i de valentia.

Disposats a escoltar el que ens vol explicar? Som-hi!

Part 1/2:

Part 2/2:

Un Primavera Sound per a les masses

Primavera Sound 2012 / primaverasound.es

Poc després d’acabar un Primavera Club descafeïnat i amb poques sorpreses damunt de l’escenari, la setmana s’ha encetat amb noves incorporacions al cartell del Primavera Sound 2012. Archers of Loaf, Mudhoney, Spiritualized, Guided by voices, Veronica Falls oWashed Out es sumen a una llista de noms cada cop més potent, on hi regna, sobretot, la voluntat del Primavera Sound de fer-se gran.

Què vol dir fer-se gran? Amb tan sols 10 anys, el Primavera Sound ha passat de ser vist per unes vuit mil persones a racons com el Poble Espanyol a ser consumit per quasi 100.000 al gran recinte del Fòrum en l’última edició. Sempre apostant per nous sons i artistes pràcticament desconeguts, molts són els qui feien ús del Primavera Sound per descobrir nova música. Qui no ha mirat mai la llista d’artistes i, un per un, els ha anat escoltant a l’ordinador per conèixer-los abans d’anar al festival?

Probablement, en edicions anteriors, Wilco o Yo La Tengo hi actuaven formant part d’aquesta mostra de talent poc reconegut al nostre país. Ara, però, retornen al Primavera Sound gaudint d’una fama sobrada, deixant de ser apostes arriscades per passar a ser caps de cartell mediàtics d’un festival cada cop més obert a les masses. Més encara si veiem que un dels noms que rellueixen a la llista és el de Björk.

Wilco al Palau de la Música. Foto: Sem Pons

De seguida, molts són els renegats que aprofiten per clamar venjança cap al mainstream i cap a un festival que ha perdut el nord. Una part de raó tenen: qui serà capaç d’abandonar els concerts de Wilco o Yo La Tengo per anar a descobrir nous talents a l’altra banda del Fòrum? On queda doncs la voluntat del Primavera Sound de mostrar nous talents si el públic majoritari (i el minoritari també, malgrat que diguin), estaran embadalits amb la força escènica de la ja esmentada cantautora islandesa?

Sí, amics indies que renegueu de les masses, el Primavera Sound ja no us pertany a les minories, s’està fent gran. El seu espai és més gran que mai i la promoció sona cada vegada amb més intensitat. I necessiten de grans noms per omplir cartells que venguin entrades per si sols. Però el contingut segueix sent el mateix, bona música per als més melòmans. Qui vulgui trobar un festival més alternatiu, més minoritari i més seu, potser haurà de córrer a buscar-ne un altre.Mediàticament i econòmica parlant, les dues darreres edicions del Primavera Sound han estat un èxit aclaparador, i l’atenció es focalitza en aquesta nova tanda de concerts pel 2012. Especial interès per uns Wilco que es troben en el seu millor moment, amb un disc esplèndid com The Whole Love (dBpm), i amb el  precedent sold out dels seus concerts a Espanya aquesta tardor.

La contundència de la dolça Zahara

Foto: Sem Pons

Passava un quart d’hora de les nou de la nit. La sala de concerts Music Hall, plena de gom a gom un dissabte 26 de novembre. Cares impacients, somriures complaents. La pantalla gegant de l’escenari projecta una imatge curiosa: l’ordinador s’està quedant sense bateria. I nosaltres, sense paciència, ens mengem les ungles.

De sobte, la pantalla s’enretira i les llums s’apaguen. La majestuositat regna a la sala quan comença a sonar la veu de Nino Bravo amb allò de “América, América”. És el preludi per a l’arribada dels músics de la banda que esperem, i de l’aparició estel·lar de Zahara, enfundada en una bandera americana i amb actitud guerrera.

Amèrica és el leitmotiv de El leñador y la mujer América, primer senzill de La pareja tóxica, el tercer disc de la cantant establerta a Barcelona. Una cançó poderosa de tan sols dos minuts que començava un concert sorprenent. Els qui esperaven la melositat i tendresa de la primera Zahara coneguda, es van trobar amb una força inusitada a l’escenari. Amb un look més combatiu, tenyida de rossa i volent sorprendre amb el seu ampli registre vocal, deixava enrere cançons emblemàtiques de la seva carrera com Pregúntale al polvo o Con las ganas, per presentar amb orgull les peces del seu nou treball. A destacar, General Sherman y cómo Sam Bell volvió de la luna(s’esperava que pugés Ricky Falkner a cantar-la, però va gaudir-la com a part del públic) o la potència amb la que va dotar el seu èxit Merezco, allunyant-la de l’excessiva suavitat de la producció de Carlos Jean.

Si bé ja l’havia tocada en altres concerts i internet ja se n’havia fet ressò, Zahara va sorprendre al públic amb una curiosa i espectacular versió folk de You’re the one that I want (banda sonora deGrease). Petits detalls com aquest són els que ens fan pensar, de nou, que el talent d’aquesta noia és gran. També ho és la seva visió de la indústria musical, abandonant la seva anterior discogràfica, massa fixada en fer calaix a qualsevol preu, i confiant en la feina ben feta de petits segells com Music Bus. Més independència perquè les seves cançons i la seva carrera sonin com han de sonar, a ella mateixa.

Plaer d’escoltar-la i de veure-la en un directe sòlid i potent. Però sobretot, respecte per a un treball ben fet.

L'entrevista a Cita a Cegues: la música no entén de colors

Aquí teniu l'entrevista al Joni i a l'Enric, components del grup Cita a Cegues.

Amb ells hem parlat de versions, de música, d'Stevie Wonder, d'instruments psicodèlics i de molt més, a l'estudi 1 de Sants 3 Ràdio.
I ens han fet gaudir amb dues cançons en directe amb un virtuosisme al que pocs estem acostumats.
Tot un plaer.

Part 1/2:

Part 2/2:

L'entrevista a Albert Freixas: la sinceritat musical

Ja tornem a ser aquí, després d'uns dies de desconnexió!

Avui tornem amb un programa carregat, amb l'entrevista i l'actuació en directe de l'Albert Freixas, el guitarrista d'IX que ens presenta el seu primer treball en solitari, U.

En un dia de reflexió com el d'avui, 0% política i 100% música en viu.
Molt recomanat l'Albert Freixas, no ho dubteu!

Part 1/2:

Part 2/2:

Nota: la setmana que ve publicarem l'entrevista de la setmana anterior, al cantautor Jordi Montañez.